Lluenta ens convida a abraçar els sentits, el cos, la curiositat i l?estrany. Marta R. Gustems proposa una sèrie de relats que exploren les profunditats del desig i les vides que es despleguen en les situacions més incertes. Una invitació als propis abismes a través d?una mirada íntima i provocadora. Com un mirall trencat en bocins, de cada reflex una història diferent; des de l?oníric i des de la realitat més crua, des del goig i des del temor, des de la iniciació fins a la maduresa. L?erotisme s?amaga pertot: dins d?una obra de teatre, una pel·lícula, un dietari, un viatge, una festa, un tatuatge, un conte, un record, un somni, una coberta? o una contracoberta com la que llegeixes ara mateix.

Aquest volum recull els fonaments del pensament provocador i llibertari d?Emma Goldman, una de les figures més influents i controvertides del moviment anarquista. Hi trobarem escrits sobre l?ateisme, l?individualisme, la teoria i pràctica de l?anarquisme, el matrimoni, la reproducció i l?educació; també el testimoni de la seva estreta relació amb el moviment llibertari espanyol.
A través d?aquesta selecció de textos que inclouen assaigs, articles i fragments de la seva autobiografia, comprovarem que Goldman desafia qualsevol autoritat i hipocresia, reivindica el caràcter individualista de l?anarquisme i celebra la bellesa i el gaudi de la vida. Completament vigent, la seva veu ressona encara amb agudesa i claredat en el context del nostre món contemporani.

Aquest Discurs és una crida a deixar de mirar-se el melic, i sobretot, a combatre el vici d?universalitzar un punt de vista particular. En un text d?una gran força i bellesa d?estil, Rousseau fa un exercici d?arqueologia de la racionalitat que l?apropa al que els antropòlegs que vindran després anomenaran ?l?observació participativa?, per analitzar el camí que ens ha dut a
oblidar com raona un home lliure i com es viu sense estar sotmès al judici aliè i a l?imperatiu de productivitat, rendiment i possessió. Com un meteorit que cau enmig de l?època de les Llums per agitar-la, aquest text és un convit a lliurar-se al ?pensament salvatge? de Lévi-Strauss, la divagació i l?experimentació, per fer caure els prejudicis etnocèntrics i les lògiques d?acumulació, mares de la desigualtat i el despotisme.
?Com devia xocar Rousseau en tot aquell segle XVIII de grans cavallers, grans ments, belles dames i bones maneres! Quin os desfermat enmig d?un saló! Cada moviment feia que li caigués un moble al cap: molestava.? (Flaubert, 1853, carta a Louise Colet)

La ploma evocadora de Xavier Febrés torna en aquest llibre guiant-nos a través dels records viatgers teixits en els paisatges estimats de Girona, Cadaqués, Empúries, Sicília, Rio de Janeiro...
S?endinsa en les memòries personals i el dietari literari, amb un estil líric i alhora mordaç que testimonia una època i una actitud davant del món carregada de sensibilitat, ironia i amplitud de la mirada. Des de la infantesa plena de descobriments fins a la maduresa del viatger que s?acomiada amb passió d?escenaris estimats, la prosa saborosa de Febrés ens revela episodis diversos i un compromís ferm amb la seva veritat més íntima. Tot plegat fa d?aquest recull una invitació irresistible a viure les peripècies i reflexions d?un autor que ha abraçat amb emoció cada racó del seu viatge vital.

Nou animal (2021) és una mirada divertida, incisiva, crua i alhora dolça sobre la mort, el dol i la sexualitat del segle XXI. L?Amèlia Aurèlia s?acosta a la trentena, treballa de maquilladora al negoci funerari familiar i les seves relacions més íntimes són a través de les aplicacions de cites. Quan la seva mare mor inesperadament, l?Amèlia marxa a Tasmània per buscar consol en el seu pare biològic. Fugint del dolor, s?endinsa a la comunitat local BDSM i relata en primera persona els seus intents d?entendre la perversió. Profunda i profana a parts iguals, Nou animal ens parla de trencar-se, de buscar el nostre lloc quan perdem el nord. Les aventures de l?Amèlia en la comunitat BDSM ens descobreixen un món gens convencional però alhora un retrat del nostre segle: sexe disponible fent lliscar una pantalla, negociacions fredes buscant comoditat i escenaris on el consentiment i el control són cordes de seguretat que poden trencar-se en qualsevol moment.

Abril (1925) i El triomf de la bellesa (1934) presenten la sensibilitat de l?escriptura de Joseph Roth. Dos relats curts que ens parlen de l?amor i de l?amistat amb una bona dosi d?ironia i de perspicàcia. Amb tot, Roth no perd mai de vista el seu propi context ?una època convulsa, una realitat que s?esfondra? i explora com aquest afecta les relacions humanes. En paraules d?Antoni Martí Monterde, autor de l?epíleg: «Tot plegat fa d?aquest díptic, i de les projeccions possibles a altres escrits de Roth, una magnífica destil·lació de com narrar la desaparició d?un món, com la seva pròpia, sense eufemismes, sense esperança; però també sense por.»
«Els incurables no es poden tractar. Qui es vol suïcidar, és impossible curar-lo. I els marits de les dones especialment malaltes són uns suïcides incurables. I perquè em cregui li explicaré aquesta història. Escrigui-la algun dia.»

Quan un col·leccionista excèntric li demana relats eròtics a Anaïs Nin, l?única condició que li posa és que es deixi de poesia i es concentri en el sexe explícit. Però la Nin, com sempre, fa el que li dona la gana. La poesia viu dins seu i és inevitable que faci de filtre de tots els seus relats: «¿Però, llegir una descripció clínica podia ser una experiència plaent per a algú? ¿És que el vell no sabia fins a quin punt les paraules aporten colors i sons a la carn?». Publicats pòstumament, els quinze contes que conformen Delta de Venus exclouen la vulgaritat, expressen una visió lliure de les relacions humanes i van permetre a Nin explorar un gènere que anteriorment havia estat domini dels escriptors homes. Així, des d?una percepció única i trencadora, l?autora ens ofereix una cascada de trobades sexuals on l?erotisme i el plaer no descarten la bellesa ni el sentiment.

Vent de grop no és una novel·la rosa d?Aurora Bertrana. L?amor entre un pescador de la Cala i una turista anglesa no és l?espina dorsal de l?obra, sinó que és el pretext a partir del qual l?escriptora gironina descriu l?eclosió del turisme a la Costa Brava durant els anys seixanta. Bertrana parteix del xoc entre cultures, generacions i maneres de viure i veure el món. Es fa ressò, doncs, d?uns temps que estan canviant. Això a banda, el català empordanès, al costat del castellà defectuós dels turistes, així com l?anglès, el
francès i l?alemany basteixen un volum ric, amb diàlegs àgils i directes que fan avançar l?acció de la Costa Brava a Londres.
Vent de grop va ser un èxit de vendes, malgrat que també va generar escàndol. Així mateix, es va adaptar al cinema amb el títol La larga agonía de los peces fuera del agua (1970) protagonitzada per Joan Manuel Serrat.

Virginia Woolf és sens dubte coneguda per la revolució que va provocar amb les seves novel·les. Malgrat això, els assaigs que va escriure són imprescindibles per entendre l?univers literari d?una escriptora que va construir, a còpia de molts anys de lectura, una educació sentimental i cultural a partir dels llibres. Per molt que el seu geni superés el culturalisme, Woolf va ser una escriptora de base intel·lectual i en els assaigs s?hi destil·la, doncs, el que era el pilar de la seva educació i de la seva vida: la lectura. Escriptores. Assaigs i retrats s?obre amb un preludi de dos textos sobre les dones i la ficció, on es veu l?obsessió de Woolf perquè les senyores deixessin el gènere de banda per poder dedicar-se a la literatura sense etiquetes. La segona part del llibre la formen diversos retrats d?escriptores ?gairebé totes de tradició anglesa? que són resultat de l?estudi de les dones que van precedir-la en la seva tradició. En tots ells s?hi veu l?estil personalíssim de Woolf i l?aposta per allunyar-se de l?assaig tradicional, i mostren les seves millors virtuts com a crítica. Abans que cap altra cosa són, com tot el que va fer Woolf, textos escrits des d?una absoluta llibertat creativa.

¿Podem redescobrir Ruyra? Aquest volum convida a fer un recorregut per l’imaginari narratiu de l’escriptor, des de relats d’experimentació i tempteig del Ruyra abans de ser Ruyra fins als projectes de l’autor madur dels anys vint i trenta. En el seu conjunt ofereixen aspectes desconeguts o poc destacats d’aquest gran clàssic. Hi trobareu des de textos autobiogràfics ―com el magnífic Els temps difícils del doctor Turró― a primeres versions de Mànegues marines; el desplegament sostingut de Les coses benignes o els seus deliciosos relats humorístics. El lector també hi descobrirà un Ruyra ambiciós i bel·licós a L’envejós, i altres esbossos de narracions que van quedar en suspens, a destacar la incursió en el gènere de la ciència-ficció. Llegir Ruyra és un plaer encomanadís pel domini de la prosa, del ritme i per l’ús del llenguatge.